Etapa XI. Viajando con amigos

Cuando pensé en viajar a Argentina, tenia la expectativa de encontrarme con un país de paisajes espectaculares.
Buenos Aires, la Patagonia, los Andes, la tierra del Fuego, poder ver el Perito Moreno... Todo esto durante cinco semanas de vacaciones, Joder!!!
Como uno se puede imaginar la emoción y la ansiedad por empezar el viaje eran de dimensiones exageradas, y todo esto acompañado de David, uno de mis mejores amigos y por lo tanto como de la propia familia.



Pero cuando uno piensa en viajar, no sólo lo hace con la intención de mirar, sacar fotos, comer y descansar. Sino que se piensa un poco en la posibilidad de romper el mito del turista y ensanchar la visión que se tiene del mundo, intentar intercambiar ideas, opiniones, conocimientos... en resumen, crecer un poco más como persona.





En todos los sitios que hemos estado, hemos conocido un montón de gente dispuesta a: ayudarnos cuando nos hemos perdido; charlar un rato compartiendo una cerveza; enseñarnos porqué este país se llama Argentina; cagarse de risa con nosotros, de nosotros y de todo lo que se nos pusiera delante en ese momento; discutir desde diferentes puntos de vista; jugar al truco y al chancho; hacernos de guías por los infinitos rincones de ese monstruo que se llama Buenos Aires; perder la noche y esperar a que salga el sol...

Todo esto porque sí, sin esperar nada a cambio, curioso no? en el mundo donde estamos donde nada es gratis, y hay que pagar hasta por morirse.

Y por suerte, ahora ya de vuelta en casa, cuando hago la valoración de lo que ha significado la aventura argentina me doy cuenta de que tanto como me ha fascinado lo que he visto, que no es poco, poco seria sino hubiera compartido todo con las personas con las que nos cruzamos.

He podido conocer mucha buena gente, muchos argentinos por donde estábamos, pero también otras personas de diferentes lados del mundo.


Todo esto da de pensar de que no todos estamos pervertidos por el sistema de vida que nos ahoga cada dia, y que todavía hay quien da sin esperar recibir, simplemente por el placer de dar.

Este último post va dedicado a todos vosotros, a todos los que he conocido, y que los muy ladrones, me han robado un buen pedazo de cariño, y que espero que un dia nos volvamos a ver, no para que me lo devuelvan, sino para que se puedan quedar un poco más.

Recordando la frase de la que se apoderó Julio Cesar Gil os digo hasta pronto a todos.

"LA PUCHA SI VALE LA PENA VIVIR"

Etapa X. Darrers dies a Capital Federal

Després de passar uns dies magnífics a Iguazú, decidim iniciar la darrera fase del nostre viatge retornant a Bs As, per tal d'aprofundir en aquesta gran capital i amb la intenció de relaxar-nos una mica abans de retornar a la puta rutina. Així que tornem a pillar un bus, acompanyats de la nostra nova companya de viatge Agnieszka, que també cap a Bs As. Com podeu veure les condicions per a realitzar un viatge tan llarg són durisimes, però nosaltres ja estem curtits en mil batalles i ens adaptem perfectament a tot. A Bs As, ens retrobem amb gent coneguda, amics que hem fet pel camí del nostre viatge, i que ens ajuden a veure la ciutat d'un altre forma, d'aquesta manera + ser la segona vegada que trepitgem aquest terra, un te la sensació de no fer tant el turista i es passeja més relaxat. Visitem un altre cop els diferents barris de la ciutat, anat a cementiris, catedrals, fires, bars, cafes, restaurants, parcs, jardins .. i boliches.






.La setmana que teniem prevista tranquila es converteix en un devenir d'activitats que a ritme frenètic i acompanyats d'un constant bon temps els dies passin volant i la setmana s'acabi en un plis-plas.

Deixo d'escriure, doncs ja de retorn a la llar fa mandra, molta mandra, però si que posarem unes quantes imatges per allò de que parlen per si soles:

Etapa IX. Un dia mot internacional

Les cascades d'Iguazú es poden visitar des de dos llocs, i és que fan frontera entre Brazil i Argentina. La diferència radica a l'Argentina estàs a sobre i sota d'elles, mentre que al Brazil estàs situat enfront i són vistes panoràmiques. Així que contractem al hostel un paquet que ens porta primer al Paraguay, per a fer Shoping ( es veu que és molt econòmic comprar de tot),posteriorment a visitar la presa de Itapú i al final, les cascades des de Brazil.El passe de fronteres és el següent: Argentina - Brazil -

Paraguay - Brazil - Argentina. Per sort els europeus no tenim problemes per a travessar-les, no és el cas però d'una noia mexicana que bé amb nosaltres, que no pot passar la frontera del Brazil degut a la falta de visat. Així que la pobre noia s'ha de fer mitja volta i agafar un autobús de retorn al hostel.El Shopping com era de esperar és portar-te a una

botiga d'electrònica d'on segurament pilla comissió l'agencia amb la que hem contractat el transport. La pressa és un obra espectacular, està feta conjunta entre el Paraguay i el Brazil sobre el riu Guaraná, i encara que no la més gran del mon en dimensions, si és la que genera més energia.Un cop dinats ens anem cap a les cascades, i avui amb més sol passegem per les passarel·les que ens mostren la magnitud de l'espectacle, envoltats de papallones de multituds de colors. Sembla que estiguem a dins d'una peli de Walt Disney. Acalorats ens aproximem un altre cop a la "Garganta del Diablo", i allà ens tornem a trobar a la nostra amiga mexicana, que ha aconseguit el visat fent tot de passejades burocràtiques. Caminem per un tram que ens porta ben bé en front de la caiguda d'aigua, i que ens fa quedar ben xops. Com podeu jutjar per les fotos, increïble.A la tarda coneixem dues noies argentines que estant a l'habitació de la mexicana, i junt amb Agnieszka, una noia polaca que vam conèixer la nit anterior, decidim tots anar a sopar al

poble, ja que el menjar del hostel deixa molt que desitjar.Tots estem molt cansants, però encara ens quedem parlant amb les dues argentines, Mara i Laura, que són com un torbellino i xerrant a per tot, .fent-nos una petita classe de la situació social del país.

Etapa VIII. No habia visto más agua en todos los dias de mi vida

Quan em desperto a l'autobus i retiro la cortina em trobo amb un paisatge totalment diferent: Arbres a per tot i terra vermella. Estem arribant al nord, i per tant a un clima més tropical. Al baixar a terra ens adonem que necessitem canviar a xancles i calça curta. L'arribada al nou Hostel, ens entusiasma: sol de verano i una piscina en forma de vult envoltada de noies en bikini. Iguazú és una ciutat encara al turisme, només hi ha quatre botiguetes, restaurants i hostels. Així que ja preparats per la calor ens dirigim cap a l'espectacle de les catarates. I és que aquí a comentar hi ha poc, les fotos parlen per si soles. Després de passejar pel cim, ens anem cap a fer l'aproximació amb barqueta a on trenquen, la merda acumulada del viatge es desenganxa de la nostra pell tal com si freguesim amb pedra pomez, acabem ben xops, però l'experiència és molt divertida. Por ahí us posem una foto d'una barca que s'aproxima per fer-vos una idea. Tot seguit, ens dirigim cap a divisar la "Garganta del diablo", la primera impressió és la que hi ha un forat a la terra per on s'escapa l'aigua formant un remolí que inverteix l'efecte coriolis!!!! per cert, cap a on gira l'aigua a Girona? Vist tot, agafem un trenet que ens porta camí de la sortida, i comença a ploure. Algú de nosaltres (Toni) diu: - Res, tempesta tropical! Deu minuts i surt el sol- Empapats, dues hores de pluja, hem de fer ús d'un gomón per sortir del parc. A la nit fan asado al hostel i exhibició de samba, compartim el sopar amb una parella de jovenets espanyols que hem conegut, i mirem com ballen dues mulates que ens fan dubtar si en realitat no són mulatos. I com ho sabem? Doncs perquè degut al nostre atractiu ens fan sortir a tots dos a ballar. Per tal d'oblidar l'experiència de que et refreguin un cul per la cara, ens tirem a la birra. De fet, això ho acabem fent totes les nits (però perquè estem de vacances).

Etapa VII. Peninsula Valdés

Deixem la muntanya interior i ens anem cap a la costa, a veure balenes i bèsties d'aquestes que agraden a la gent de ciències. Després de 3 busos i un total de vint-i-nou hores de viatge, arribem a Peninsula Valdés. Aquí és el lloc a on teòricament es veuen les balenes de més a prop de l'Argentina, així que ens instal·lem al hostel que ens va aconsellar en Nicolas, un bomber bretó que vam conèixer a el Chaltén, i ens anem a contractar l'aproximació amb barca a les balenes. Amb la feina feta, menjar per cuinar ens tornem cap al hostel i ens preparem a veure els cetacis.

Ben aviat, després d'anar a dormir tard, ens xupem com hora de viatge per arribar a la barca que s'aproxima a les bèsties marines. A la barca, com es veu a la foto, ens posen un vestidet de Capitán Pescanova, I apa a remullar-se! Em sentia com a la novel·la d'en Herman Melville, però sense arpons. Espectacular, no hi ha cap mena de dubte, quan el capità va cridar balena a estribor. Ara el més bèstia és quan el bitxo passa per sota de la barca, una mare i una cria, por ahí em posat una foto però no sè si s'aprecia. El cas és que tothom es queda callat i es fa un silenci total al cim de de la barca, i veus com a uns tres metres es mouen tranquil ament. A posterior ens dirigim a divisar elefants marins, que estan estirats en una platja prenent la fresca, i quatre pingus, que sembla que esperen als turistes perquè els fotografiïn. De totes totes però val la pena.

Cap a 11 hores després d'haver deixat el hostel, retornem, cansats. Allà ens trobem amb unes noies argentines que vam conèixer la nit anterior: conversem, bevem i ens ensenyen a jugar a diferents jocs de cartes d'allà. Al final tots animats, de fet en David i jo, acabem ben torrats, ens anem cap a un Boliche amb les nostres noves amigues. Música màquina-quilla a lo latino, i quelcom de Reagueton, como no, que combinat amb tragos (cubatas), ens fa tancar la disco.

Per la resta, després descobrim que des de la platja, a tres carrers d'on estem es beuen perfectament les balenes passejant, i de fet la majoria de les fotos que posem al blog són agafades des de el mateix passeig marítim.

Al final deixem Puerto Madryn, població on estem amb destí Iguazú, frontera amb Uruguay i Brazil.