Etapa III. El Valle de la Luna

Mirant el cel de vegades un es pregunta, qui sóc? d’on venim? Hi ha quelcom més a la vida mundana i terrenal que ens angoixa i oprimeix?
Totes aquestes preguntes i d’altres necessiten d’un espai idoni per afrontar-les i treure’n una conclusió, encara que només sigui la nostra resposta, la nostra guia. A tocar de Mendoza, i concretament a San Agustín del Valle Fértil, trobem el lloc idoni per deixar anar la imaginació i retrobar-nos amb nosaltres mateixos, en pau i serenitat.
El cami fins “El valle de la luna”, es pot resumir en prop de 400 km, dels quals més de 200km són desèrtics. El que més ens va sorprendre, a part de les immenses extensions inerts del paisatge, varen ser les aparicions de personatges al llarg del camí. Gent, que viu en aquesta immensitat desolada s’apropa a la carretera, ara fent dit, ara només per saludar al cotxes que passen simplement per no sentir-se tant sols (o aquesta va ser la nostra conclusió). Evidentment, al llarg del camí varem veure molts ramats de cabres i vaques, que pasturaven lliurement i que de tant en tant feien de les seves sobre l’asfalt.

San Agustin del Valle Fértil el podriem catalogar com el típic poble de plaça centralitzada on es reuneix la gent per fer-la petar. Varem anar a caure a un hostel (Eco-hostel) on varem poder dormir i esmorçar per el mòdic preu de 20$Ar. Estava bastant bé dintre del que podriem esperar i la noia de recepció, també estava molt bé, per que no dir-ho. L’únic problema els mosquits... varen tindre’ns part de la nit en guardia, sort que en Toni és un gran caçador i movent les mans a l’estil kung-fú es va poder desempellegar de la gran majoria.
Al matí, quan varem llevar-nos varem anar cap al Valle de la Luna a 80 km de S. Agustin. Es va crear una caravana d’uns 5 cotxes i un micro (autobús). El guia tenia tot l’aspecte d’un caçador de reliquies tipus Indiana Jones, vestit caqui i barret de gaucho, botes i ulleres fosques. Aquest va anar comentant les jugades durant quasi 4 hores de recorregut per un dels llocs més tranquils que us podeu tirar a la cara… no hi havia quasi vida i les extensions i formes estranyes t’encerclaven per allà on miraves. Segons ens va explicar es tractava d’un lloc molt apreciat per el paleontòlegs doncs es podien arribar a trobar tots els períodes del triàsic. Va donar-nos unes quantes lliçons sobre geologia i formació de roques i sediments… la veritat força interessant, així com també els paisatges (com podeu veure).
Cap el final del recorregut va pujar en el nostre pick-up i varem estar parlant una mica sobre política i temes varis que preocupen actualment a la majoria del mon.

Després d’arribar al final varem passar al museu on una noia encantadora d’ulls negres i penetrants va encandilar-nos explicant que feien en la vall, com recollien les mostres i com feien els motllos i les rèpliques. La veritat, jo no sé en Toni, però jo vaig atendre més als seu somriure que a les explicacions…( en Toni també)

En definitiva, un bon dia d’excursió amb les fotos pertinents que esteu veient.