Etapa VI. Chaltén

A les muntanyes on la neu es manté viva durant tot l'any i la quietud governa l'ambient varem trobar-nos amb un espectacle que la natura va voler regalar-nos. El chalten es un poblet petit que té una historia de 23 anys i escaig. Aquí la gent passa la major part de l'any lluny de la muntanya que els dona per menjar i l'altra treballa dedicada exclusivament mirant cap el turisme. Varem estar en un Hostel molt recomanable (Condor de los Andes) on varem conèixer els nois que ho portaven i varem compartir amb ells algun que altre riure. Per qui no sàpiga que fèiem aquí nomes dir que a unes 4 hores de caminar trobem el Cerro Fitz Roy d'uns 3500 metres i que, si lluny ja es espectacular imagineu-vos a escassos metres. Per si això no fos poc, a la seva vall es troben dos llacs (ara gelats) Laguna de los tres i Laguna sucia on puntualment algun excursionista valent s'atreveix a ficar-s'hi.

La pujada al Fitz es d'una duressa mitja on nomes l'ultima part pot fer-te pensar que coi fas pujant amb lo bé que estaves al hostel. Tot i aixi i després de menjar una mica varem estar estirats al costat del llac escalfant motors per la tornada. Sens dubte un lloc que val la pena visitar per el seu aillament i per les seves aigues potables que corrent per la muntanya.

Per davant nostre varem trobar un grup de noies que havien arribat després de tres hores de viatge en cotxe i que es varem posar a caminar de forma mecànica, tant que no les podiem seguir. Únicament en Toni va poder seguir el seu rastre i jo, treient la llengua, vaig arribar una mica més tard... el tabaco me va a matar.

Pel camí cap el cim varem trobar-nos amb un grup de caballs salvatges als quals vaig intentar apropar-me com si fos en Rodrígues de la Fuente.

Com que som com som, i al hostel hi havia tres noietes molt maques varem dedicar les nostres tardes/nits a elles, xerran i invitant-les a vi i cervessa i ...