Etapa IV. Muy al Sur, pero muy al Sur

Agafem un vol que fent escala Bs As, ens porta a la ciutat més austral d'Argentina i del mon, Ushuaia. L'aeroport te la peculiaritat d'estar situat entre dues fileres de cims ben escarpats, amb una pista d'aterratge minúscula. Maletes al taxi, i ens dirigim al hostel los Lupinos, on es rep un senyor prim amb barba i japonès però argentí. Una versió estranya d'en Lluís del Cerverí. Ushuaia són dos carrers plens de botigues de roba de muntanya i restaurants que t'ofereixen el corder patagònic o la centolla. La resta que ens queda a la vista són barriades de cases, que en funció de la pasta són més o menys maques. Això si, està tota envoltada de "cerros" puntuts i nevats que genera un entorn realment preciós. Primer dia: aconsallats per l'Atsushi, ens dirigim al glacial Martial, d'uns 1.000 metres d'alçada, en el que fent-nos els matxotes, passem del remuntador i enfilem la vessant de la muntanya enfonsant-nos fins als genolls. No arribem a fer cim per poc, entre altres coses perquè no trobem petjades, i una nevada anterior ha tapat el mini-glacial. Però si més no, tenim la oportunitat de veure tota la ciutat des de una situació privilegiada. L'esforç és gran i desgastador, i per tant ens premiem amb un sopar a base de sopa centollera i corder a les brases, que coronem amb un bon postre. No hi ha paraules. Segon dia: Ens dirigim al parc de Lapataia, que és la zona on estaven els primers pobladors d'aquesta terra, els aborígens Yamanas. Zona molt humida, on el terra està format per una estora de restes orgàniques. En aquí es troben la majoria de turbals de l'Argentina, dels quals la Laguna Negra, és un dels que encara està en formació.









Caminem, caminem i caminem seguint la costa nord del canal d'Ushuaia, compartint la travessa amb dues francesesetes més soses que l'aigua destil·lada, i que una d'elles es fa un tall a la parpella amb una branca i quasi se'l treu. Per sort, ens fa un gran dia assoleiat, encara que lluitem contra el fang i el vent del Sud. L'estada a Ushuaia ha estat gratificant, a on hem compartit vetllades amb argentins ben característics. Pròxim destí: Perito Moreno.