Etapa I. Arribada a Buenos Aires

Com tots el viatges llargs d'avió, el nostre va ser un conyazo, i encara sort que coincidia amb la nit, fet que fa que dins de la incomoditat del transport puguis dormir llargues estones, però en fi, estem començant les vacances i això sempre es un plus que facilita les coses. Com a tots el llocs que hi ha molta gent, aquesta no va ser l'excepció, i en la filera del davant hi havia un avi que tornava a la terra mare desprès de 40 anys d'haver marxat. Quan repartien els papers per emplenar i presentar a l'aduana es va enfurismar molt amb el pobre auxiliar que li oferia amablement, i li anava dient a crit pelat: "Xo soy Argentino y no pienso rellenar ningun papel". Evidentment , en David va treure una imitació perfecte del individu que de tant en tant recrea.
Ja a Buenos Aires, un amable taxista ens porta al hostel on estarem mentre estem a la ciutat. Aquest senyor, d'origen mig sicilià ens va comentant els diferents llocs per on passem fins al centre de la ciutat i ens explica les misèries del govern.
B.A. es immens i contrasta el veure edificis molt llampants juntament amb el fang i la brutícia del carrer, molta gent demanant (la majoria nens joves), edificis antics que demanen una rehabilitació... tot això donant la visió d'un passat ric que es va frenar de cop en el temps. Carrers amb avingudes gegantines (com el 9 de Julio) fan pensar una mica en Paris, salvant les distancies clar.

Primer àpat en un cafè de San Telmo, camí de la Boca, amb un partit de fons entre el River i Racing, una cervesa i una pizza i la musica de Calamaro de fons... un veu que esta a Argentina. Quan la cambrera pegunta quin ens agrada mes li diem que el Boca Juniors, immediatament ens guanyem la seva simpatia.