Etapa IX. Un dia mot internacional

Les cascades d'Iguazú es poden visitar des de dos llocs, i és que fan frontera entre Brazil i Argentina. La diferència radica a l'Argentina estàs a sobre i sota d'elles, mentre que al Brazil estàs situat enfront i són vistes panoràmiques. Així que contractem al hostel un paquet que ens porta primer al Paraguay, per a fer Shoping ( es veu que és molt econòmic comprar de tot),posteriorment a visitar la presa de Itapú i al final, les cascades des de Brazil.El passe de fronteres és el següent: Argentina - Brazil -

Paraguay - Brazil - Argentina. Per sort els europeus no tenim problemes per a travessar-les, no és el cas però d'una noia mexicana que bé amb nosaltres, que no pot passar la frontera del Brazil degut a la falta de visat. Així que la pobre noia s'ha de fer mitja volta i agafar un autobús de retorn al hostel.El Shopping com era de esperar és portar-te a una

botiga d'electrònica d'on segurament pilla comissió l'agencia amb la que hem contractat el transport. La pressa és un obra espectacular, està feta conjunta entre el Paraguay i el Brazil sobre el riu Guaraná, i encara que no la més gran del mon en dimensions, si és la que genera més energia.Un cop dinats ens anem cap a les cascades, i avui amb més sol passegem per les passarel·les que ens mostren la magnitud de l'espectacle, envoltats de papallones de multituds de colors. Sembla que estiguem a dins d'una peli de Walt Disney. Acalorats ens aproximem un altre cop a la "Garganta del Diablo", i allà ens tornem a trobar a la nostra amiga mexicana, que ha aconseguit el visat fent tot de passejades burocràtiques. Caminem per un tram que ens porta ben bé en front de la caiguda d'aigua, i que ens fa quedar ben xops. Com podeu jutjar per les fotos, increïble.A la tarda coneixem dues noies argentines que estant a l'habitació de la mexicana, i junt amb Agnieszka, una noia polaca que vam conèixer la nit anterior, decidim tots anar a sopar al

poble, ja que el menjar del hostel deixa molt que desitjar.Tots estem molt cansants, però encara ens quedem parlant amb les dues argentines, Mara i Laura, que són com un torbellino i xerrant a per tot, .fent-nos una petita classe de la situació social del país.