Etapa VIII. No habia visto más agua en todos los dias de mi vida

Quan em desperto a l'autobus i retiro la cortina em trobo amb un paisatge totalment diferent: Arbres a per tot i terra vermella. Estem arribant al nord, i per tant a un clima més tropical. Al baixar a terra ens adonem que necessitem canviar a xancles i calça curta. L'arribada al nou Hostel, ens entusiasma: sol de verano i una piscina en forma de vult envoltada de noies en bikini. Iguazú és una ciutat encara al turisme, només hi ha quatre botiguetes, restaurants i hostels. Així que ja preparats per la calor ens dirigim cap a l'espectacle de les catarates. I és que aquí a comentar hi ha poc, les fotos parlen per si soles. Després de passejar pel cim, ens anem cap a fer l'aproximació amb barqueta a on trenquen, la merda acumulada del viatge es desenganxa de la nostra pell tal com si freguesim amb pedra pomez, acabem ben xops, però l'experiència és molt divertida. Por ahí us posem una foto d'una barca que s'aproxima per fer-vos una idea. Tot seguit, ens dirigim cap a divisar la "Garganta del diablo", la primera impressió és la que hi ha un forat a la terra per on s'escapa l'aigua formant un remolí que inverteix l'efecte coriolis!!!! per cert, cap a on gira l'aigua a Girona? Vist tot, agafem un trenet que ens porta camí de la sortida, i comença a ploure. Algú de nosaltres (Toni) diu: - Res, tempesta tropical! Deu minuts i surt el sol- Empapats, dues hores de pluja, hem de fer ús d'un gomón per sortir del parc. A la nit fan asado al hostel i exhibició de samba, compartim el sopar amb una parella de jovenets espanyols que hem conegut, i mirem com ballen dues mulates que ens fan dubtar si en realitat no són mulatos. I com ho sabem? Doncs perquè degut al nostre atractiu ens fan sortir a tots dos a ballar. Per tal d'oblidar l'experiència de que et refreguin un cul per la cara, ens tirem a la birra. De fet, això ho acabem fent totes les nits (però perquè estem de vacances).